Com he dit en anteriors articles , els entrenadors em d’estar amb formació i adaptació constants.
No podem entendre un treball cap els jugadors sense una formació que ens permeti donar el millor de nosaltres mateixos i exportar-ho al nostre grup de treball, als nostres jugadors.
Aquest any, que estic entrenant al Club Bàsquet Gavà, suposa un repte per mi per varis motius. Però el motiu en que tinc posades mes expectatives, es si seré capaç d’aconseguir una bona dinàmica de treball, de progressió constant dels jugadors, i sobretot que entenguin la meva filosofia de treball, mentre m’adapto a una categoria que feia molts anys que no entrenava.
He de dir, que de moment, no estic aconseguint una adaptació a aquesta categoria. Com es pot saber això??? Doncs es fàcil.
Quan tu estàs en una categoria i estàs adaptada a ella, domines quins tipus d’equips hi ha, quina tipologia de jugadors tenen aquests equips, en funció d’aquesta comparativa, pots intuir com es mourà el teu vaixell en aquest mar concret. Coneixes també els àrbitres i com es desenvolupen en els partits. Tots aquests aspectes, ajuden a complementar el teu tipus de treball. I el mes important, tens la sensació que domines “l’espai”
Malgrat estem fent vídeos dels partits, em costa reconèixer jugadors, i per tant la preparació es més complexa. Em costa saber com juga un equip o un altre, i malgrat això es tasca meva, l’adaptació es mes lenta del que pensava.
Tinc la sort que el grup de jugadors que tinc a Gavà, em permeten realitzar bones sessions de treball i millorar cada dia. Si els resultats no acompanyen no serà culpa d’ells, sinó meva, per no saber adaptar la categoria on estic ara, a les pautes de treball que s’han de dur a terme i específicament al tipus d’exercicis de millora.
Per tant, els entrenadors davant d’aquestes situacions, em de ser molt autocrítics amb la nostre evolució, i sobretot observar als jugadors i escoltar-los, per tal de que ens donin referències, que ens puguin ajudar a realitzar la nostra preparació.
Es clar que per això has de tenir uns responsables de club, que tinguin la mateixa visió que tu, com es el meu cas en el club que represento.. Així doncs, jo només m’he de preocupar d’adaptar-me el mes ràpid possible, entrenar sobre els criteris que estableixo, sense preocupar-me d’aspectes externs, per que d’aquests tinc la confiança plena que es portaran a terme amb els paràmetres que vàrem acordar.
Es això el que han de buscar els entrenadors quan entren en un club, per que el dia a dia ha de cansar però no desgastar.
Sort a tots
