"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2011/07/05

SALVA MALDONADO, L’ENCERT DE “LA PENYA”.



Fitxar a Salva Maldonado, com entrenador de La Penya, ha estat des de el meu punt de vista un encert.
No era fàcil trobar en aquests moments un entrenador que generés les expectatives necessàries, davant la situació que esta patint econòmicament aquest club.
He coincidit en alguns cursos d’entrenadors com professor, amb el Salva. Seria pretensiós per la meva part dir que sóc amic seu, però conec una mica el seu entorn i a ell mateix per els anys i converses que hem tingut. Si un dia la seva dona, la Neus, us invita a mandonguilles a casa seva, sigueu educats i declineu la invitació, eren molt bones, però sincerament em van sentar molt malament, encara que segurament seria per com conduïa el cotxe en Salva, per aquells camins de Puigcerdà.
No passa així en la seva conducció en els equips que porta. Recentment Canàries i Fuenlabrada, han estat llocs on ha pogut demostrar la seva vàlua com entrenador. Avui TV3 afegia que havia guanyat un 53% dels partits que havia dirigit a l’ACB. No és això el més rellevant per mi. Si un mira enrera, veurà que és un tipus d’entrenador que genera cohesió en els seus grups de treball. Es un entrenador que basa en la simplicitat del seu treball un gran nombre d’arguments tàctics i tècnics que un dia podríem valorar amb mes extensió.
Avui, que sentim parlar tan d’entrenadors, amb un caràcter “molt seu”, com aspecte que dona “pedigri”, amb comportaments histriònics, i amb gestualitats molt visibles que inviten al divisme, ens trobem davant d’una persona i entrenador “normal”, que l’agrada l’esport, la seva família, és amic dels seus amics, i te respecta per els col·legues, siguin de l’ACB com de tercera catalana.
Potser que això no sembli interessant, però en els temps que estem vivint, trobar entrenadors d’élite, que sàpiguen caminar sense trepitjar, parlar sense ofendre i entrenar sense complicitats dives, cada vegada es mes difícil.

Ara que estic apunt de començar un nou curs de direcció de grup i de partit, amb entrenadors que volen la seva titulació com entrenadors de segon nivell, es un bon moment per treure l’exemple del Salva Maldonado, per entendre, que més enllà del bàsquet hi ha quelcom més...Hi ha la normalitat. Aquesta paraula tan castigada, per que hi ha entrenadors que s’entesten en fer d’aquest esport algo complicat, rebuscat, i viure en un núvol d’elitisme, vers la recerca d’entrenadors que sense dir-se maldonavich, poden aportar molt al bàsquet tan en la conducció grupal, com en els aspectes més íntims de la tàctica del bàsquet.
Benvingut a la Penya Salva, de ben segur els seguidors d’aquest club gaudiran d’un equip que tindrà els valors que sempre l’han caracteritzat i competitivitat alhora.