"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2013/07/25

MI QUERIDO BLOG...BONES VACANCES!!!!

Mi querido Blog....Me tomo unos dias de respiro para pensar lo menos posible en baloncesto.
De mientras espera paciente mis letras que seguro llegaran.

Vuelvo el 19 de agosto para preparar las fases de cadet preferent.

BONES VACANCES!!!!!


2013/07/09

CAMPUS PRESELECCIÓ CATALANA INFANTIL MASCULINA



Aquests dies he estat  a Alt Camp, entrenant amb el Ferran Peña i en Jacob Raurell a la preselecció infantil masculina. Allà també hi era la preselecció femenina amb tres entrenadors que m’han fet les coses molt fàcils per la integració: Lluís Biosca, l’Anna Farres i la Cristina Ibañez., així com la “fisio” Olga del Rio, gran coneixedora del TRX.

Quan en Jacob i en Ferran em van proposar d’ajudar-los en aquest treball, em va faltar temps per demanar els permisos laborals i utilitzar dies de vacances per viure a fons aquesta experiència. Mai havia estat en un campus de preselecció i volia saber com es treballava, com era el nivell dels nois, i fer una cosa que feia anys que no feia, viure 7 dies 100% basquet.

No em vaig equivocar. Els moments han estat irrepetibles tan pel nivell d’entrenaments, com pel nivell humà dels entrenadors i entrenadores d’aquest campus, així com el nivell de implicació dels jugadors vinguts d’arreu de Catalunya.

Quan el mes de desembre el CB Gavà, em va comunicar que no contava amb els meus serveis com entrenador sènior, (anant segons a la classificació)  va ser un moment dur, on et preguntes si tan d’esforç personal i dedicació compensa tan patiment per resultats, o per altres situacions que s’estableixen en un club portant un sènior. Sempre havia portat sèniors menys a la meva primera etapa com entrenador, ara fa 27 anys.

Set mesos mes tard, mai podré agrair prou aquesta decisió del Gavà, que em va fer replantejar el món del bàsquet i la meva relació amb ell. Vaig decidir enfocar la meva trajectòria professional a la formació. La UESC, (Sergi Sànchez) em va donar l’oportunitat de entrenar al cadet, i de seguida vaig veure que treballava igual, però que gaudia molt més dels moments del bàsquet.

Una cosa porta a l’altre i aquesta setmana he estat entrenant nois que algun dia seran grans jugadors de bàsquet. Però no acaba aquí aquesta frase. Una de les coses que mes em van sorprendre positivament es com en Ferran i en Jacob em van involucrar per seleccionar 12 dels 38 nois , per formar la primera preselecció infantil masculina, tenint en compte els paràmetres evidentment tècnics del jugador, però amb una importància alta en els valors que volíem que aquests nois tinguessin.
Hem entrenat molt dur, si. Però paral·lelament amb els jugadors s’han realitzat activitats, xerrades diverses, per tenir un coneixement molt ampli del jugador en moltes facetes.

Quan un entrenador es troba il·lusionat amb un projecte i en front veu nois que et miren amb desig d’aprendre, amb el desig de fer realitat els seus somnis, d’abocar tots els seus esforços en aconseguir una fita, no estem parlant només d’esport, estem parlant de persones que saps que a la vida no defalliran per que amb l’esport estan aprenent a lluitar, a sacrificar-se, i a visualitzar un estil de vida amb un segell propi.
Però quan estas al costat del Ferran Peña o en Jacob Raurell, t’adones que això s’ha transmès d’una manera simple. Ells tenien els mateixos ulls que aquests nois...la il·lusió d’entrenar i de ser capaços de buidar tot el seu coneixement de bàsquet.

Es l’essència del bàsquet de formació: transmetre i rebre il·lusió...no hi ha mes.