"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2009/11/07

QUELCOM MES QUE AJUDANTS

En el bàsquet d’avui, la imatge dels entrenadors-ajudants ha canviat...o així hauria d’haver estat. Sempre he mantingut que el bàsquet ha estat sempre, un exemple, en les seves innumerables propostes per avançar. Només hem de veure aquest esport i comparar-lo amb d’altres mes propers, per saber, que des de el bàsquet s’han copiat la majoria de coses. Per exemple en el futbol fa poc relativament que parlen d’estadístiques, i fins i tot en el món del tenis ara ja es fan estadístiques bastant sofisticades. La tasca arbitral i el respecta dels jugadors a la tasca arbitral no te ni punt de comparació amb d’altres (segurament el rugbi estaria mes desenvolupat en aquest sentit). Una de les coses que la majoria d’esports començant a importar del nostre bàsquet es la figura d’entrenadors - ajudants (que no la de segon entrenador). En la nostre lliga d’èlit l’ACB, els ajudants no son simplement espectadors, sinó que tenen tasques concretes a realitzar, responsabilitats específiques, determinants, per la informació i desenvolupament dels partits. No tinc tan clar, però, que aquest tipus de tasques, es facin en la majoria d’equips de les altres lligues de LEB o de la lliga EBA. Si els que esteu llegint això i sou entrenadors – ajudants, us faig la proposta de que us pregunteu si l’entrenador principal de l’equip, per exemple, us te en compte per la preparació del partit, si teniu tasques concretes en l’entrenament, si teniu reunions de treball amb ell, quin pes específic teniu dins els vostre grup...quines respostes obtindríeu?? Quantes vegades em vist entrenadors (ENTRENADORS), que en les sesions de treball, estan a la banda observant sense cap tipus de participació? Que no intervé en cap exercici, sinó es el de xiular els entrenaments de 5 x 5, que es la tasca mes desagradable per un entrenador – ajudant? Com li podem exigir a un jugador que tingui respecta a un entrenador que sap que no te cap pes específic dins del staff tècnic?. En el nostre equip tècnic de la lliga EBA de l’UEM Mataró, som quatre entrenadors i un preparador físic (amb elements tècnics importants). Dins d’aquest quatre entrenadors, està l’Ester González , que executa tasques de Delegada, però que incluim en la nostre tasca diària com entrenadora i te un pes específic igualitari amb els altres companys. Es eficient i molt responsable. L’Ester González es entrenadora, executa tasques en la FCBQ, i coneix be la xarxa d’entrenadors. En Jacob Raurell, es el responsable de la faceta defensiva de l’equip, evidentment consesuada per tots, però ell te aquesta responsabilitat i quan l’equip respon o no davant d’aquesta situació, ell es part important d’aquest desenvolupament. Es constant, treballador i molt intel·ligent en les seves aportacions sempre oportunes. Paral·lelament està vinculat a la FCBQ, està en la selecció cadet masculina i porta un PDP. En Miguel Gimémez es el responsable de l’scouting de l’equip contrari conjuntament amb mi, i te experiència com entrenador sènior en distints equips. La tasca de “scout” no es agradable, ens tirem moltes hores de treball, visionar el DVD, treballar-lo i buscar les solucions adients per el partit. Es una feina “fosca” però imprescindible. Porta també la coordinació amb l’entrenador del Sènior B, Albert Asens (gran entrenador que està demostrant la seva tasca enfront del nostre Sènior B), respecta dels jugadors que han d’ajudar en entrenaments i/o partits del nostre equip. En Miguel te un caràcter molt contraposat al meu i em dona molt d’equilibri, per que sap “agafar distància” en les seves decisions i sempre aporta molta serenor en moments crítics. Finalment en Carles Abajo, que es el preparador físic, és el responsable directa de la “salut” física del nostre equip, però més enllà, també te elements que poden ajudar-nos quan ens trobem davant una situació que hem de resoldre. Porta tants anys en el bàsquet, que sap aportar en el moment just aspectes que son determinants en algunes decisions. No cal dir, la gran tasca que realitzen tots quatre, però també heu de saber que qualsevol estructura d’aquest tipus, es important que l’entrenador, anomenat principal, delegui responsabilitats, i això no vol dir desentendrats d’aquestes, sinó supervisar-les i coordinar-les a fi de que siguin operatives i executables. Això comporta discussions sanes per posar-nos d’acord i escollir la millor via davant de qualsevol situació, significa temps, però considero que aquest espai es mes important que no les decisions ràpides i individualment. Però us he de dir que no tan sols enriqueix la pròpia dinàmica de grup de treball, sinó que genera un poder real, evidentment diferenciat, a tots els entrenadors davant del grup de jugadors. Nosaltres davant un partit, tenim converses setmanals, però sobretot la reunió de pre-partit es molt important, per que consensuar una disposició tàctica, el cinc inicial, les possibles variants defensives i ofensives, l’estat anímic dels jugadors, etc...fa que notis com l’engranatge tècnic funciona i el que es mes important, confies en els teus ajudants com ells confien en tu, i això es transmet al grup de treball. En la direcció del bàsquet, però també en la de qualsevol estructura empresarial on tinguis un grup de treball com responsabilitat, no s’entén treballar d’una altre forma que no sigui la co-responsabilitat, la delegació de funcions, la repartició de quotes de poder, com elements per créixer i per tenir el concepte d’eficàcia i eficiència com objectiu principal davant de qui et contracte. Es demostra que el bàsquet es molt ric, molt complexa en moltes facetes i que intervenen multitud de paràmetres a treballar, que només es poden abordar des de la implicació conjunta i el treball d’equip.