"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2010/10/04

LES JUSTIFICACIONS DEL RESULTAT

Les victòries no haurien de justificar res.
Aquest dissabte vàrem guanyar d’un punt a un conjunt potent, amb bons jugadors i ben entrenat, i dic ben entrenat, per que un entrenador que es capaç de jugar amb conceptes de joc, ja demostra quin tipus de bàsquet vol invertir en la seva metodologia de treball, i l’entrenador del Valls, va se valent apostant per aquests tipus de moviments
Però dit això voldria fer una reflexió a tots els que entrenem equips i treballem cada dia en la millora dels nostres equips.

 
Guanyar d’un, no hauria de fer-nos dir, un discurs diferent a perdre d’1. Si en l’última possessió de pilota que va tenir el Valls per guanyar el partit, hagués fet la cistella, haguéssim perdut i la decepció hagués estat evident i a més lògica. Però el discurs que ha de fer l’entrenador, ha de ser el mateix que si has guanyat. Les errades i encerts han estat els mateixos durant 39 minuts i 35 segons (que es el que quedava quan guanyàvem d’1 punt), no pots valorar un partit per l’última possessió de pilota. El que ha de fer un entrenador guany o perdi , es treballar les errades que han portat a la situació fins els últims segons. Es natural que el treball d’aquestes errades, se introdueixen millor amb la victòria com presentació, però l’entrenador no ha de fer el mateix procés reduccionista que fan aficionats o inclòs els mateixos jugadors.

 
Aquí hi ha una bona part de l’èxit que puguis aconseguir amb un grup de treball, i es fer creure que malgrat es perdi o es guany, la línia de treball ha de ser la mateixa, malgrat es evident, que has de treballar amb les emocions tant de la pèrdua com del guany.

 
També l’entrenador ha de saber treballar sobre les emocions de la victòria, per que aquestes porten a errors a l’entorn del jugador i al propi jugador, quan es creu que la victòria justifica un treball, es al revés, el treball ha d’estar per sobre de la derrota i...la victòria.