"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2008/12/11

REFLEXIONS DE LA FINAL DE LA LLIGA CATALANA

Ja han passat uns dies des de la final de la lliga Catalana, que el nostre sènior va disputar contra l’Olesa, en un pavelló amb una entrada esplèndida. Vaig tenir la sort de pogué retransmetre la semifinal i la final, conjuntament amb el Sergi Ventura (Jugador del Júnior de l’UEM Mataró). Això et permet situar-te des d’un punt de vista més tècnic alhora de reflexionar sobre el que vam veure en el parquet. Certament l’Olesa es un gran equip, amb jugadors experimentats, un bon equilibri interior-exterior, que aquest factor unit al fet del poc encert en atac per part del Mataró, va fer que la diferència fos més àmplia que la que marca la realitat dels dos equips. Si analitzem els dos partits, per part del Mataró no es van jugar molt diferent un de l’altre. Malgrat en el primer partit l’Albert Illa i en Pere Chico van introduir la variant defensiva de “math-up” (defensa d’ajustaments) i contra l’Olesa, només ho va fer com últim recurs, ja que va introduir prèviament una defensa clàssica 2-3, la diferència va ser l’atac. L’encert del primer partit va ser excepcional tenint en compte els percentatges obtinguts. Es aquí on ve la meva reflexió, no respecta al sènior, sinó respecta a molts dels equips de categories inferiors del nostre club i per extensió també de molts equips que veig d’altres entitats. Tenir un bon encert d’atac, no vol dir tan sols tenir un bon percentatge de tir. Veig amb massa freqüència accions excessivament individuals en els equips quan juguen, veig excessius treballs de 1x1 oblidant el joc col·lectiu. Segurament ja comencen a veure els primeres efectes del bàsquet “made in USA”. Els entrenadors “tenim l’obligació” de treballar el concepte “una passada mes”. Es la nostra responsabilitat ensenyar als jugadors i jugadores que això segueix sent un esport en equip, per que hi ha un motiu quelcom mes important que el treball d’equip en el joc, i es que estem formant persones que hauran de formar part de xarxes col·lectives, amb les seves relacions laborals, socials o familiars i per tant ensenyar a un jugador que la cistella individual es mes important que el joc d’equip i el grup, es invitar-lo a pensar que el individualisme es mes important i li donarà mes fruits que la posada en escena d’una manera col·lectiva. Podem fer entendre a un jugador/a que el sacrifici, el treball grupal, la feina fosca, ha de ser un valor en alça?... Podem!!! Sempre i quan sapiguem rectificar i no lloar excessivament al jugador que anota molts punts en benefici de qui pensa pel seu equip, i pel seu grup en l’objectiu d’aconseguir els mateixos reptes.
L'equip sènior de la nostre entitat ha estat sotscampió de la Lliga Catalana 2008. Ho hem de mirar com un èxit esportiu, pel que representa el bàsquet a la ciutat de Mataró, per que feia molts anys que no estavem en una final, per que ho hem pogut organitzar a casa nostre, per molts motius em d'estar contents. Però els professionals em d'anar molt més enllà, hem de fer un pas mes, i saber que son un mirall tan pels jugadors com pels entrenadors ...podem reflexionar si va haver-hi moltes accions individuals en la primera semifinal que van quedar soterrades pel gran percentatge, però que aquestes es van convertit en un defecte quan les anotacions van ser minses?
Fer-nos reflexions es avançar en els objectius, però aquestes no només han de venir de la directiva i dels entrenadors. Els jugadors (tots/es) han de fer un esforç d'entendre que no només juguen per la victòria, tot i que aquesta es meritòria en si mateixa,i si tan sols és així, es que la reflexió ha de ser més amplia.