"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2009/10/20

LES "FALTES" DE REMON VAN DE HARE

4 partits jugats. 15.5 punts de mitjana, tira 7 vegades de 2 punts per partit i fa 3,5 faltes de mitjana. Dues vegades expulsat (de 4 partits) per 5 faltes personals. Sempre dues faltes en els 10 primers minuts. De les 14 faltes que ha fet. La meitat en atac. Aquesta no hauria de ser la presentació del jugador interior mes determinant de la lliga EBA. En Remon Van de Hare Darrera aquesta fredor dels números hi ha un jugador, extraordinàriament professional, solidari amb els companys, compromès amb el club. Es un jugador molt respectuós amb el contrari i molt educat amb els àrbitres. Una persona que fa 220cms d’alçada, i que aporta un valor plus al joc de “pintura” del nostre equip. La nostre sorpresa ha estat veure com l’arbitratge, al meu entendre, ha respectat tan poc aquest “center”, amb les faltes personals, fins el punt que sempre ha fet dues faltes en el primer quart i sempre una d’elles en atac. Preguntat a dos àrbitres d’EBA, que podria fer com entrenador, per pal·liar aquesta situació, em comentàvem la dificultat de “pitar-lo” ja que es molt gran i quan es mou es difícil determinar la falta, (totalment d’acord) però m’asseguraven que quan agafa la posició en la pintura, balanceja el tronc excessivament (treu el cul per protecció) i envaeix el tan anomenat “cilindre” . Jo em pregunto Quin interior no flexiona el tronc enrera, per protegir-se del defensor? Absolutament tots els interiors (i així ha de ser) flexionan el cos, per protegir-se del defensor i treuen el braç per demanar la pilota. Es clar, en Remon Van de Hare quan ho fa, deixa al seu defensor a dos metros de la seva mà de recepció. Es en aquest moment que es produeix un “forceig” per determinar la posició: Un que ja la té i l’altre que vol rodejar com sigui, per tal de posar en dificultats a l’atacant. Però en aquesta lluita davant d’un jugador de 220cms qui te les de perdre es el defensor. Però es ara quan el defensor castiga al Remon i aquest no es deixa. Davant d’aquesta situació, he visionat els DVDs dels partits, i de les 7 faltes d’atac, només una era clara, i quan dic clara, es que ell cansat de que “el peguin” respon, i es clar... els seus quilos i alçada, el denoten davant de qualsevol acció punible. En totes les demés no ha estat així i fins i tot en algun cas, hi ha hagut simulació. Per que es pita doncs???? Per que en molts dels casos els àrbitres, piten per reacció del defensor i no per l’acció. Amb això no estic dient que els arbitratges siguin desfavorables per els nostres interessos, ni que no tinguin qualitat, ni molt menys, però en aquesta circumstància concreta i amb aquest jugador concret, els àrbitres potser haurien de visionar (no per rectificar) sinó per conèixer com un jugador únic de 220cms, es desplaça per la pista, busca les seves posicions, etc...per tal de ser justos amb un jugador, que mai protesta les accions i que busca els diàlegs constantment. Cap àrbitre d’EBA ha xiulat abans un altre jugador amb tanta alçada i velocitat alhora, i això també hauria de ser un estímul per els nostres àrbitres, en el camí de la formació constant i la recerca de situacions diferents en el nostre mon del bàsquet. Jo tinc el privilegi d’entrenar-lo i rectificar-li aspectes que el poden fer millor jugador, els entrenadors contraris tenen l’obligació de treballar per contrarestar aquesta situació, i els àrbitres han de saber com jutjar un jugador diferencial que no especial, que està en els parquets i que dona qualitat a la nostre lliga EBA. Vagi aquí la meva reflexió.