"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2009/09/09

LA INJUSTÍCIA DE LES FASES PER PREFERENT.

Aquest cap de setmana hi han hagut les fases per preferent. He seguit especialment les de la categoria cadet, per una qüestió òbvia com es el fet que competia la UEMATARO i també per que en aquest equip hi juga l’Adrià, el meu fill petit. De totes maneres, malgrat el nostre equip ha aconseguit l’objectiu, ens hem hagut de desplaçar per dues vegades a les terres de Tarragona, mentre els equips d’allà no han tingut cap desgast de desplaçament. No es podria haver jugat en un pavelló a mig camí??? Veient els diferents grups per classificar-se, hi han hagut varies sorpreses, com el fet de que aquest any, l’equip de l’Ademar, que sembla ser tenia un bon equip, ha quedat fora d’aquesta competició i no podrà competir a preferent. Però em podríem anomenar-ne d’altres que els ha passat el mateix. Son nois de 15 anys que porten entrenant des de mitjans d’agost, amb el que suposa d’esforç en aquestes dates, a nivell personal i familiar . Molts d’aquests equips han fet l’esforç i s’han quedat a les portes d’una competició molt interessant. Ara hauran d’anar a una altre competició, i els entrenadors i pares faran bé de reforçar al grup psicològicament per que puguin seguir competint amb qualitat i amb motivació d’aprenentatge, després de la frustració i pèrdua d’accés a la preferent. I es que en dos o tres partits, aquests clubs s’han jugat la temporada qualitativament parlant. Però el que sap mes greu d’aquesta circumstància, es que d’altres equips sense nivell per estar a preferent, han optat a aquesta competició sense passar per les fases d’ascens. Sense voler entrar en valoracions de qui ho permet, qui ho fa, etc, la meva pregunta es la següent: Si tan interès tenim en l’educació dels nostres esportistes, treballant des de els clubs, per la formació integral dels jugadors... com expliquem a uns adolescents, aprenents de joves i d’adults , que uns han fet les fases i d’altres no, però que malgrat no estar en aquesta competició prèvia, estaran en la preferent? Com volem després que aquests jugadors i persones, creguin en els nostres institucions oficials?? Som nosaltres, els adults, els que organitzem les competicions des d’un estament oficial esportiu, els que hem de donar aquesta confiança, els que hem de fer creure que les coses no s’aconsegueixen sense el valor de l’esforç, els que hem de treballar per que aquests jugadors, creixin sabent que la picaresca no es possible en un país com el nostre i que hi han unes passes que s’han de seguir escrupolosament, com així passa, per exemple, en l’àmbit educatiu. Amb això no vull criminalitzar als equips que han optat a la preferent per una via diferent, si han trobat un “forat legal” es “normal” que l’utilitzin. Només demano transparència i sobre totes les coses, que els nostres fills, puguin desenvolupar-se sabent que estan emparats per un món adult, capaç de donar sortida i solucions a situacions, sense tenir la sensació que qui es mes “llest” s’emporta el gat a l’aigua, sinó que qui compleix amb la norma, es qui te la porta oberta... Això que ha passat, es un “bloc cec” a la bona imatge institucional.