"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2011/06/09

NO HE TROBAT UN TÍTOL A L'ARTICLE

Es conegut que en aquests mesos jugadors i entrenadors busquen les millors opcions per fer estar en un equip.
Es lícit que qualsevol esportista valori les diverses opcions que pugui tenir i que finalment prengui l’opció mes equilibrada en tots els sentits.
Hi han clubs que busquen jugadors i opten per fer una batuda amplia de jugadors de diferents posicions per tal d’escollir, o com a mínim d’omplir les fitxes que li son necessàries.

Hi ha d’altres clubs (i jo estaria mes en aquesta opció), que no diversifiquen tant i focalitzen mes el jugador que els interessa, si aquest finalment declina l’opció, el club contacte amb un altre jugador fins que troba l’adient. Aquesta opció es mes lenta, però crec que te mes criteri, i potser em sembla més ètica.

Els entrenadors, encara que propers als jugadors, també ens sentim d’alguna manera vinculats a les expectatives del club. Sabut es, que els “càrrecs” intermedis reben la pressió dels dos costats.
1. Hi ha una cosa que m’ha fet reflexionar....Us imagineu que un club truques a un jugador per fitxar-lo i li digués: “mira jugador “x”, ens agradaria fitxar-te, però ens agradaria saber si l’altre jugador “Y”, està disponible. Si aquest jugador no vulgues venir, et fitxaríem a tu.

2. Ara fem-ho al inrevés: Vols fitxar un jugador “x”. I aquest et diu que depèn d’un altre equip, si aquest equip li diu que no o no l’interessen les condicions, fitxarà per tu.

Quina proposta hores d’ara us sembla mes fora del normal??. Estaríeu d’acord amb mi que l’opció 2 es dona quasi sempre?
La meva reflexió es que si els clubs, al final de temporada (que no un tall a mitja temporada) prescindeixen del jugador, aquests moltes vegades ho viuen malament, i a més es comprensible, per que el jugador potser si sentia bé dins el club ,potser tenia vincles emocionals amb d’altres jugadors, etc...però en tot cas sempre es una situació complicada per el club.
Però quan un jugador al finalitzar la temporada ( i alguns abans de que s’acabi) deixen el club per anar a un altre, o fan esperar setmanes per prendre una decisió de renovació, per que n’estan valorant d’altres, com es queda el club? Alguns fins i tot ho comuniquen per móbil o per correu electrònic i no de paraula com seria desitjable.

Vull intentar ser objectiu, però fins ara en les categories en les que havia entrenat, pràcticament no tenies dificultats, més enllà de competir en prestacions de club o de preu amb un altre club. També han ajudat molt els representants, S’ha criticat molt aquesta figura mediadora entre jugador i club, però sincerament ara la trobo a faltar, per que en aquesta época era fàcil connectar amb ells, et deien quina era la situació, les expectatives, les opcions, etc...Estem generalitzan, i evidentment trobariem casos menys agradables.

Ara no veig res d’això. Veig jugadors que davant una oferta dilaten la resposta amb mitges veritats. Et diuen que et trucaran en un parell de dies i potser ha passat una setmana i no son capaços de dir-te res. Fins i tot m’he trobat amb algú de quedar personalment i no presentar-se,. Per cert que aquest fet especialment, diu molt d’aquest jugador. Alguns costen molt de que t’agafin les trucades, d’altres t’utilitzen per un altre club, d'latres et tenen com l'última opció, etc...
Us imagineu que un club, un entrenador, un director tècnic, us digui que us trucarà en un parell de dies i no sigui capaç de trucar? Que us donarà una resposta en breu i tarda tres setmanes en fer aquesta trucada?
Ni els jugadors tenen tota la raó ni la tenen els clubs. Els clubs son lliures de fitxar a qui vulguin, i els jugadors d’anar al club que desitgin, sense valorar el perque ho fan i a més ens toca respectar aquesta decisió. Però cal una mica d’educació esportiva per part de tots. Si un club s’interessa per tu, per el teu perfil de jugador i persona, has de demostrar la deferència en ser honest i no dilatar una resposta quan la tens clara.

Per que aquí si que surt guanyant, el director tècnic espavilat que llença la xarxa i escull els peixos que mes l’agraden, i els altres els tira al mar.
Sóc un romàntic...i seguiré amb la canya de pescar vora la mar, escoltant el seu só i el vent tocant-me la cara, i qui vulgui acompanyar-me en aquest viatge, el faré seure al costat i parlarem de compartir, de l’esforç, del treball, i de divertir-nos junts.....Els individualismes, el no saber estar, la manca de confiança, no entren en aquesta foto.