"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2010/08/29

VÍDEO REALITZAT PER EN JOAN VENTURA EN AGRAÏMENT A LA TEMPORADA 09/10 REALITZADA PER L'EQUIP EBA DE L'UE MATARO

Gràcies per aquestes imatges.

http://www.youtube.com/watch?v=tmLwVIUqCZI&feature=fvst

EL PLAER DE FORMAR UN GRUP

Els entrenadors tenim l’obligació de situar-nos ràpidament en un altre pla en funció de les circumstàncies. Mai saps on entrenaràs, ni quin grup de treball tindràs, i a més hi ha moltes variables difícils de controlar.
Canviem de ciutat, de club, de categoria i transportem els nostres arguments de bàsquet, dissenyem noves planificacions i intentem que els clubs que representem, casin les expectatives amb els resultats.



Normalment els divorcis entre entrenador i club venen bàsicament per que aquesta equació no es dona, malgrat n’hi ha moltes d’altres intangibles per un nombrós públic i que es donen durant la temporada.. Son aquestes variables que em de assumir si ens agrada ser entrenadors.
Entre aquest moment idíl·lic i l’altre moment dolorós, hi ha un camí que els entrenadors no hauríem d’oblidar i que hauríem de recordar malgrat totes les circumstàncies. Es el plaer de formar un grup de treball. No hi ha res mes satisfactori, ni els propis resultats, que el de agafar un grup de jugadors i modelar aquest grup, fent-lo teu i intentar que el teu segell identitari, aquest que tu t’has anat formant durant tots els teus anys com experiència, es visualitzi en aquests jugadors, alhora que paral·lelament, intentes aconseguir els resultats que el club t’exigeix.

Els entrenadors hauríem de ser conscients del privilegi que tenim entre les mans, així com de la responsabilitat que significa aquest plaer. Dotze jugadors son la teva matèria prima, la canxa , les pilotes i d’altres... els teus recursos tangibles. Posar a la disposició dels teus jugadors tot el teu saber, la teva experiència, i treballar per formar un grup humà i de treball que sigui competitiu, es quelcom mes que un privilegi, es per nosaltres una necessitat vital, i això malgrat entrenis minis, cadets, júniors o sèniors i les seves diferents categories, no ens ho podrà treure mai ningú.



Gaudiu d’aquest plaer, el divorci mai es lluny, tan sols queda caminar fins que la cruïlla ens obligui a canviar de direcció i ens demostri que mirant enrera, un s’ha de sentir satisfet d’haver donat tot pels jugadors que has format i per l’esport a qui has representat.







Molta sort a tots.

2010/08/01

DE VACANCES AMB UN CRAK



Per fi em pogut estar junts en Carles i jo. Després d'un any complicat per en Carles a nivell personal, ens hem tornat a retrobar a Llafranc, poble de grans records viscuts, junt amb la seva dona Ester i el seu fill Marc, on sempre ens veiem i fem un bon sopar junts.
Fins molt aviat... Carles

2010/07/11

XERRADA A L'STAGE D'ÀRBITRES EN EL CAR DE SANT CUGAT


Aquest dissabte he tingut l'oportunitat de fer una xerrada, sobre “les protestes i les relacions d’empatia”, entre el col·lectiu d'àrbitres i el d'entrenadors.



Ha estat una experiència realment interessant, per que m’ha permès veure els àrbitres en un espai propi de formació, conèixer la seva organització del stage i, el mes important per mi, poder compartir molts moments de comunicació que m’ajuden a entendre molt mes, aquest apassionat món de l’arbitratge.

Sessions com aquestes haurien de ser més habituals, a fí, d’aprofundir en la recerca de les relacions entre aquests dos estaments, així com en la millora del coneixement mutu
Vull agrair especialment a Joan Carles Mitjana la seva invitació així com la seva atenció durant la jornada



Els entrenadors hauríem de ser conscients de la difícil tasca que representa ser i fer d’àrbitre.

2010/06/21

DESTÍ: CLUB BÀSQUET GAVÀ.

Després de Mataró...vaig cap a Gavà. Un equip de Primera Catalana, que m'ha ofert el que buscava: Un projecte a mig termini, que em permetrà entrenar un altre tipus de bàsquet, amb altres inquietuds i motivacions.


Per mi serà tot un repte, i espero gaudir d’aquesta nova experiència, fent el que més m’agrada, que es entrenar i gaudir d’un grup de treball.

2010/06/04

GRÀCIES PRESIDENT PER LES TEVES PARAULES.

http://joanventura.blogspot.com/


Adéu Joan, Gràcies Joan.

Adéu Joan, te'n vas, tu ho has decidit per que creus que es el millor per tu i pel teu equip i club que tan has demostrat estimar, ens varem conèixer quan jo començava aquesta etapa en la meva vida com a president d'aquesta entitat, es a dir fa uns dotze anys i sempre em tingut una més que bona i cordial relació, relació que encara que sembli que avui s'hagi pogut acabar et prometo que no deixaré que pugui ser així. He perdut un gran entrenador i col·laborador, però a partir d'avui he guanyat per sempre més a un gran amic; son moltes coses les que ens uneixen, la forma d'entendre la vida així com dels nostres gustos i afeccions comunes, poder per això sempre ens hem entès a la perfecció.



I ahir, escoltant-te els teus raonaments, no puc més que dir-te que estic amb tu i al teu costat, que em sap greu que, segons tu, no hagis pogut connectar amb gent del Club, que després de la gran temporada duta a terme, la millor de la història d'aquest Club, no t'hagis sentit suficientment estimat, qüestions que sempre has valorat per sobre d'altres condicionants.

Adéu Joan, te'n vas, tu així ho has decidit i respectem la teva decisió, ens a sap greu, però per sempre més la U.E. Mataró serà casa teva i amb mi sempre hi trobaràs a un fidel i estimat amic.

http://joanventura.blogspot.com/