"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2008/12/22

LES JOVES PROMESES I ELS ENTRENADORS.REFLEXIONS

Tenim la sort que a l'UEM, tenim uns júniors femení (A-B) que conten en el seu planter amb jugadores de gran nivell. Però aquest nivell va en consonància amb els entrenadors que dirigeixen aquests equips, en Jordi Vizcaino i en Xavi Martín...I dic sort per que es difícil trobar un club que pugui tenir el nostre nivell, en els dos sentits. Veig amb satisfacció com també en les categories mes inferiors s'està fent un gran treball, per que aquest nivell es perpetuï encara més temps, i també amb entrenadors de molt bon tallatge. La sensació que tinc es que malgrat totes les errades que puguem fer, l’estructura està ben consolidada amb els coordinadors que treballen per aquest projecte, com l’Albert Illa, i en Cèsar Aneas.

Tinc el plaer de ser el responsable de l'equip sènior femení de l'entitat, i per tan també es una satisfacció veure com algunes d'aquestes jugadores van assumint entrenaments i també responsabilitats en l'equip sènior. Fins aquí em sento amb plenitud davant aquestes circumstàncies. La reflexió que vull fer és que aquestes jugadores, malgrat tinguin un nivell ja de sènior de copa i potser alguna de mes categoria, han d'assumir aquesta circumstància també mentalment. Fa poc parlava amb un entrenador prestigiós, i em deia que havia, per part del club on treballa, moltes ànsies de que jugadors de nivell arribessin a la màxima categoria. Ell em comentava que efectivament tenien el nivell per ser-hi, però també m'explicava que portant un equip de màxim nivell amb professionals, s'havia d'anar en conte de no cremar aquests jugadors, alhora de no alterar un vestuari consolidat, i amb rols establerts. A la fí els entrenadors (deia) depenem d’aquestes dinàmiques internes. Per una júnior si surt en un partit i ho fa bé es fantàstic, i si ho fa no tan bé se li perdona per l'edat, per que és júnior, per que s'està formant, etc... Els entrenadors (deia aquest entrenador) tenim l'obligació també de apretar mentalment aquestes jugadores i exigir-lis el màxim del seu nivell. "Si són forts (fortes) per assumir estar en un vestuari sènior, també ho han de ser per assumir les seves responsabilitats, malgrat aquestes poden ser discutibles fins quin punt han de ser". El problema és quan l'entorn, quan els propis entrenadors d'aquestes jugadores, o quan ella mateixa veu, observa i es nota amb el mateix nivell de les jugadores que estan en l'equip "gran". En veritat això no és un problema, ho es quan aquest entorn volen el minutatge per aquestes jugadores, però no volen que se les tracti com sèniors des de el punt de vista d'exigència en la forma d'expressió de l'entrenador/a. Els entrenadors hem de portar un grup durant 10 mesos i el dia a dia d'un entrenador davant un equip no es fàcil. Totes les jugadores creuen (i es molt normal) que poden jugar mes minuts, que poden aportar mes ...ara a més han de competir amb júniors on el seu nivell és alt. Es mèrit de l'entrenador que no es trenqui l’harmonia en el vestuari i es visqui l'aportació d'aquestes jugadores com un aspecte positiu, a i alhora aconsegueixis que aquestes creixin poc a poc però amb seguretat. No ajuda, però, la sobrevaloració que es fa desde diferents àmbits respecte d’aquestes jugadores, ni les expectatives altes que es formen al voltant d’elles, tinguin l’edat que tinguin, i bo seria formar en el currículum individual d'aquesta jugadora o jugadores, una assignatura d’autocrítica, per incitar a l'auto-ajuda quan les situacions més endavant no li siguin tan favorables.

La vida està plena de frustracions i surt endavant qui te mes elements per combatre les situacions contraries que se li puguin presentar.

Està en el júnior, jugar en el sènior, a LF1 o ACB a la selecció Autonòmica o l’Espanyola es una gran fita, però la pregunta d’aquest entrenador era: “I quan arribin, i quan ho aconsegueixin, que?, quin serà el proper repte?, han lluitat sempre per això, s’han preparat mentalment per els altres reptes? Per assumir la baixada? per assumir que un dia una júnior també li traurà minutatge? I si arribes... podràs contentar sempre aquest entorn?

S’ha de tenir el cap ben moblat, però si us plau deixin que elles comprin els mobles, les seves cadires, a la fi estant construint el seu pis, i siguin els professionals dels mobles que aconsellin si es millor un estil rústic, clàssic modern o minimalista ...no creuen????

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada