EL BÀSQUET ÉS EL MÉS IMPORTANT DE LES COSES POC IMPORTANTS (Joan González)

EL BALONCESTO ES LO MAS IMPORTANTE DE LAS COSAS POCO IMPORTANTES ( Joan González)







2010/08/29

EL PLAER DE FORMAR UN GRUP

Els entrenadors tenim l’obligació de situar-nos ràpidament en un altre pla en funció de les circumstàncies. Mai saps on entrenaràs, ni quin grup de treball tindràs, i a més hi ha moltes variables difícils de controlar.
Canviem de ciutat, de club, de categoria i transportem els nostres arguments de bàsquet, dissenyem noves planificacions i intentem que els clubs que representem, casin les expectatives amb els resultats.



Normalment els divorcis entre entrenador i club venen bàsicament per que aquesta equació no es dona, malgrat n’hi ha moltes d’altres intangibles per un nombrós públic i que es donen durant la temporada.. Son aquestes variables que em de assumir si ens agrada ser entrenadors.
Entre aquest moment idíl·lic i l’altre moment dolorós, hi ha un camí que els entrenadors no hauríem d’oblidar i que hauríem de recordar malgrat totes les circumstàncies. Es el plaer de formar un grup de treball. No hi ha res mes satisfactori, ni els propis resultats, que el de agafar un grup de jugadors i modelar aquest grup, fent-lo teu i intentar que el teu segell identitari, aquest que tu t’has anat formant durant tots els teus anys com experiència, es visualitzi en aquests jugadors, alhora que paral·lelament, intentes aconseguir els resultats que el club t’exigeix.

Els entrenadors hauríem de ser conscients del privilegi que tenim entre les mans, així com de la responsabilitat que significa aquest plaer. Dotze jugadors son la teva matèria prima, la canxa , les pilotes i d’altres... els teus recursos tangibles. Posar a la disposició dels teus jugadors tot el teu saber, la teva experiència, i treballar per formar un grup humà i de treball que sigui competitiu, es quelcom mes que un privilegi, es per nosaltres una necessitat vital, i això malgrat entrenis minis, cadets, júniors o sèniors i les seves diferents categories, no ens ho podrà treure mai ningú.



Gaudiu d’aquest plaer, el divorci mai es lluny, tan sols queda caminar fins que la cruïlla ens obligui a canviar de direcció i ens demostri que mirant enrera, un s’ha de sentir satisfet d’haver donat tot pels jugadors que has format i per l’esport a qui has representat.







Molta sort a tots.