"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2009/06/01

EL CADET “B” MASCULÍ: L’APRENENTATGE COM OBJECTIU

Quan a l’Adrià, al meu fill petit, li van plantejar el fet de venir a UEMataró, per incorporar-se al Cadet “B”, sabíem que era una aposta que comportava sacrifici per ell, per que hauria d’assumir el fet de viure a 40kms i la despesa de temps que suposa venir a entrenar tres cops per setmana, condicionant estudis i també un canvi d’amistats esportives que durant anys havia tingut. Però a l’Adrià li motivava el fet de tenir referents esportius i reptes esportius nous i millors. Passat un any d’aquesta decisió, la nostre valoració, no pel que fa a l’Adrià sinó vers tot l’equip es extraordinària. Des de el punt de vista de joc: L’entrenador, en Jordi Ventura, i el seu ajudant Moisès han aconseguit criteris defensius que ha anat millorant partit darrera partit, o millor dit, entrenament darrera entrenament. Veure equips cadets que fan pressió es habitual, però veure pressions estructurades i que els jugadors saben en la seva majoria com han de realitzar la pressió i com l’han de recuperar i una intensitat elevada continuada no es tan senzill. La millora des el meu punt de vista ha estat espectacular. M’ha agradat veure com hi han jugadors que comencen a identificar situacions de joc, el que els entrenadors anomenen “conceptes de joc”. I això es molt interessant per que vol dir que el jugador reconeix una situació i l’adjudica uns moviments determinats sense que l’entrenador intervingui en aquell moment, es dir, “resolt la situació”. Com ja vaig dir en un anterior article encara manca veure mes millora en el concepte d’una “passada més” i segueixo veient, no només en aquest equip, sinó en formació, excessiu bot de conducció, poca obertura visual, i excés d’acció individual, coses per altre part lògiques en una fase d’aprenentatge com es l’etapa cadet. Des de el punt de vista de grup: M’ha agradat veure com l’entrenador “exportava al grup” els seus criteris sense cap manca de respecta al jugador. Els jugadors han après tots els conceptes , tècnics i tàctics d’una forma relaxant, natural amb treball i confiant en el seu entrenador i treien el millor que tenien dins seu com jugadors però també com persones. Només cal veure el campionat que brillantment van guanyar a França o la tercera posició en la fase interterritorial que han aconseguit. Però mes enllà de les posicions esportives, el que cal mirar es la posició com jugador i com persona. I en això també els dos entrenadors han estat un exemple. Han aconseguit un grup homogeni, desenvolupant els valors que la nostre entitat desitja com el de crear esportistes i alhora millorant competitivament. Ha estat satisfactori veure com els jugadors assumien els canvis, la banqueta, el minutatge, d’una forma disciplinada però empàtica i de respecta amb els seus companys de grup...això es compromís amb l’equip i els seus objectius. Per això quan nosaltres, els pares de l’Adrià, fem la valoració de la temporada les expectatives han estat superades amb escreix, el sacrifici que ha hagut de fer l’Adrià per comptabilitzar els estudis, l’esport i les amistats. Donem gràcies als seus entrenadors, però també al magnífic grup que s’ha trobat, desenvolupant tots junts una gran temporada. Moltes felicitats a tots.

EN RECORD DEL BÀSQUET FEMENÍ.

EN RECORD DEL BÀSQUET FEMENÍ. Quan fa unes setmanes , el president de la Unió Bàsquet Mataró, em va comunicar que em semblaria portar l’equip sènior masculí de la seva entitat, vaig tenir la sensació que tornava... “tornava”. Durant aquests dos anys portant el femení de l’entitat i malgrat les dificultats, he conegut un tipus de bàsquet, molt enriquidor com entrenador. La conclusió que he tret durant aquests dos anys, es que el bàsquet femení està discriminat respecta el masculí. I no ho dic per la nostre entitat, sinó en general. Quan un pensa en les discriminacions que te la dona respecta l’home, veu com també això es trasllada a l’àmbit esportiu, per que aquest no deixa de ser un àmbit de desenvolupament social. Recordo un dia que un àrbitre, un bon àrbitre, em va dir que ell preferia “pitar” nois, però no pel tipus de bàsquet, (que em va reconèixer a que han d’estar mes actius per que hi han mes contactes de braços, mans, etc,) sinó per que es cobrava menys “pitan” a noies que a nois, fent el mateix esforç físic i mental.Jo vaig pensar que era bastant absurd, donat que s’hauria de tenir la mateixa remuneració en la mateixa categoria tant pel masculí com pel femení. Quan un entrena a noies, es cert que hi han coses diferents, aspectes que has de modificar respecta als nois, però m’ha sorprès molt positivament el compromís grupal. Es genera un sentiment de pertinença que en els nois es difícil de viureu. Per exemple, el nostre equip tenia establert celebrar tots els aniversaris dels components de l’equip i fer un regal (de fet en el nostre equip eren sempre mes). Doncs bé, no recordo cap moment on les components de l’equip no volguessin assumir la responsabilitat de la compra, o la recollida de diners per aquests regals. Es més hi havia molt sentiment en aquests moments. Això vol dir...respecta...al compromís de lo establert pel grup. Les absències per entrenament han estat minses, i fins i tot tres jugadores que venien des de Cornellà a entrenar, han tingut (com totes les altres) un comportament exquisit en aquest sentit, tenint en compte la distància. Amb aquesta reflexió, vull dir, que pel meu aprenentatge com entrenador ha estat fantàstic haver fet aquest “impàs” pel femení, haver estat entrenador del Femení i aprendre més bàsquet, no un altre bàsquet, sinó BASQUET. Espero incorporar coses que he après del bàsquet femení a la meva trajectòria com entrenador, per que estic segur que el coneixement es canviant i que les coses no son tan diferents, som nosaltres les que les fem diferents. Així doncs, demano disculpes per errors comesos en el femení i també les gràcies per ensenyar-me a veurel’s. Molta sort al femení, Molta sort al femení del nostre club UEMataró, en el gran futur que l'espera